Opinions externes

(anònim)

Per a mi aquest tema de l’anorèxia i la bulímia són trastorns alimentaris molt complicats ja que molts joves homes i dones els pateixen per por ‘’d’engreixar ”. Lamentablement molts joves no parlen de la seva alimentació, es miren al mirall i creuen que són massa gordos encara que el seu pes sigui molt baix. Sens dubte aquesta malaltia a afectat a una gran quantitat de joves al meu parer, aquestes persones necessiten ser ajudades per enfrontar les seves pors i poder continuar amb la seva vida a més a més d’acudir a un nutricionista per rebre una dieta adequada a la que el cos necessiti sempre que estiguin d’acord a prendre-la.

Mishel del Carmen

En la meva opinió, aquests trastorns són causats principalment per la mala influència dels estereotips en els mitjans de comunicació, encara que pot ser que alguns siguin heretats com l’obesitat.

Penso que està malament que els pares deixin que els seus fills arribin a ser desviats socials per trastorns alimentaris.

Sempre es pot fer alguna cosa, donant-li la suficient atenció als fills, menjant saludablement i fent una mica d’exercici no exhaustiu, així podriem reduir el número d’aquests trastorns.

Frank Velazquez

Per desgràcia, això es dóna més a les dones ja que diuen que és important guardar la figura, en un dels exemples és que quan s’inicien una dieta tot acaba en un afany per tenir un cos fitness que en molts dels casos acaba en obsessió, sembla graciós però acaben en fòbia quan escolten alguna cosa relacionada amb les calories.

Però l’anorèxia és molt diferent a la bulímia ja que l’anorèxia ni menjar volen per no engreixar i la bulímia fan dietes i després rebutgen el que van menjar i doncs és algo que  mai acaba perquè és una malaltia pràcticament incurable.

Alexei Trancy

És molt trist veure a persones que estant passant per una situació de bulimia, estem acostumats a veure casos com aquests només en les dones, tot i que els homes també ho poden patir.

No només es culpa seva, sinó de la societat en general, ja que quan veiem un cas així no tractem aquella persona com a un ésser “ normal”. Tots hi contribuïm, i ningú té el dret de burlar-se de ningú.

Jo he passat un cas de bulimia, vaig estar tres mesos sense menjar gairebé res, i evitar no vomitar tot el que menjava. No podia suportar que tots es burlessin de mi, les mirades entre ells… això va decepcionar-me molt, però a la vegada, em va empènyer a tirar endavant amb les persones que realment m’apreciaben tal i com era.